Història

Sobre el nom de Parlavà

El 1031 apareix escrit amb el nom “Palacio Rafano”; el 1062 “Palacio Ravani”; el 1123 “Palatii Rafani”; el 1163 “Palatio Ravani“; el 1280 “Palaravano”; el 1316 “Palaraffano” i el 1362 “Parlavano”. Hom creu que el topònim prové d’un originari “Palau de Raban”, essent “Raban” un nom personal germànic.

L’any 1314 el bisbe de Girona Pere de Xesa comprà el terme de Parlavà, el qual passà a dependre del castell episcopal de Rupià. Els canonges gironins ja tenien des de 1019, un alou a Parlavà i drets sobre la seva parròquia. En el segle XVII el lloc formava part, amb Ultramort, de la batllia de Rupià.

Alou: Propietat territorial lliure i exempta de tota càrrega i dret senyorial.

 

Sobre el nom de Fonolleres

Fonolleres apareix en els primers documents coneguts com un domini comtal lligat a les possessions dels primers senyors de Torroella de Montgrí. Això no obstant, molt aviat hi ha notícia dels drets de la mitra de Girona sobre el lloc, que hi acabà predominant amb la compra del castell per part del bisbe Pere de Castellnou (1254-79). Malgrat tot continuen després les notícies sobre el domini que també hi exerciren els comtes d’Empúries.

 

Població:

La població del terme de Parlavà es mantingué amb escasses alteracions des del segle XVI fins al principi del XIX durant la primera meitat del qual s’esdevé un fort creixement. Així, el cens del 1860, amb 547 habitants és el més elevat que consignem. Hi ha, després, un descens sobtat i molt considerable durant els anys seixanta i setanta del segle XIX (només 372 habitants el 1877), produït, com a tota la ruralia, per la crisi agrària i l’inici de l’atracció dels centres industrials. A partir dels anys vuitanta del segle XIX s’inicia una lenta, però continuada recuperació, que perdura fins a la meitat del segle XX (430 h. l’any 1950). Es produeix una nova minva fins als nostres dies, encara que al descenni dels setanta el nombre d’habitants sembla estabilitzat (394 l’any 1979).